- dissidentia
dissidentia, ae, f. (dissideo), der Widerspruch, rerum, Plin. 29, 75 (76).
http://www.zeno.org/Georges-1913. 1806–1895.
dissidentia, ae, f. (dissideo), der Widerspruch, rerum, Plin. 29, 75 (76).
http://www.zeno.org/Georges-1913. 1806–1895.
dissidence — [ disidɑ̃s ] n. f. • XVe, rare av. fin XVIIIe; lat. dissidentia → dissident 1 ♦ Action ou état de ceux qui se séparent d une communauté religieuse, politique, sociale, d une école philosophique. ⇒ division, rébellion, révolte, schisme, scission,… … Encyclopédie Universelle
disidenţă — DISIDÉNŢĂ, disidenţe, s.f. Atitudine, manifestare de disident. ♦ (concr.) Grup de persoane cu opinii diferite de acelea ale majorităţii; sciziune formată prin acţiunea unui astfel de grup. [var.: dizidénţă s.f.] – Din fr. dissidence, lat.… … Dicționar Român
Dissidence — Dis si*dence, n. [L. dissidentia: cf. F. dissidence. See {Dissident}, a.] Disagreement; dissent; separation from the established religion. I. Taylor. [1913 Webster] It is the dissidence of dissent. Burke. [1913 Webster] … The Collaborative International Dictionary of English
dissidence — /dis i deuhns/, n. disagreement: political dissidence. [1650 60; < L dissidentia, equiv. to dissid (see DISSIDENT) + entia ENCE] Syn. See dissent. * * * … Universalium
Disidencia — ► sustantivo femenino 1 Separación de una persona de una doctrina, creencia o partido: ■ desde su disidencia del partido, algunos amigos han dejado de hablarle. SINÓNIMO cisma 2 Desacuerdo grave que afecta a opiniones e ideología: ■ entre ellos… … Enciclopedia Universal
dissidence — (di ssi dan s ) s. f. État d esprits qui ne s accordent plus. Dissidence d opinions. Cette proposition a produit une dissidence fâcheuse. ÉTYMOLOGIE Lat. dissidentia, de dissidens, dissident … Dictionnaire de la Langue Française d'Émile Littré
NOVELLAE — sic dictae Cedreno in Iustiniano, quod nova eis atque a Veterib. dissidentia iura constituta sint. Sed id e. g. 91. et 92. non competit. Melius itaque Cuiacio sic appellatae sunt, quod novissime sint promulgatae ab Imperatoribus, post Codicum… … Hofmann J. Lexicon universale
дисиденција — (лат. dissidentia) 1. расцеп, раздор, неслога 2. различност во мислењето, особено во религиозното мислење … Macedonian dictionary
dissidenza — dis·si·dèn·za s.f. CO l essere dissidente | estens., l insieme dei dissidenti Contrari: ortodossia. {{line}} {{/line}} DATA: 1798. ETIMO: dal lat. dissidĕntĭa(m), der. di dissidens, entis dissidente … Dizionario italiano
dissidenza — /dis:i dɛntsa/ s.f. [dal lat. dissidentia ]. 1. [l essere dissidente]. 2. (estens.) [l insieme dei dissidenti in un gruppo, in un partito politico, ecc.] ▶◀ dissenso. ‖ deviazionismo … Enciclopedia Italiana
Dissidenz — Dis|si|denz die; , en <aus gleichbed. mlat. dissidentia, eigtl. »Riss«>: 1. (veraltet) Spaltung von Religionen u. Religionsgemeinschaften. 2. Widerstand[sbewegung], Opposition[sbewegung] … Das große Fremdwörterbuch