- dulciloquus
dulciloquus, a, um (dulce u. loquor), süß redend, calamus, Apul. poët. apol. 9 ext.: calami, Auson. edyll. 20, 2. p. 251, 2 Schenkl: ars Orphei, Sidon. epist. 8, 11, 3. v. 19. 21: flatus (calamorum), Anthol. Lat. 664, 4 (617, 3): libri, Augustin. conf. 4, 8.
http://www.zeno.org/Georges-1913. 1806–1895.